Itinerari de Cala Montgó al Castell de Montgrí

Fitxa tècnica

Situació: Alt-Baix Empordà
Màx. Alçada: 350 metres
Recorregut total: 16 Km.
Desnivell total acumulat. +580 mts.
Durada: 5:30 hores
Dificultat: Fàcil
Itinerari: Cala Montgó ( L' Escala ) - Punta Ventosa - Cala Ferriola - Torre Vella - Montpla - Castell de Montgrí - Torroella de Montgrí.
Text: Imma Pla

00:00 CALA MONTGÓ(5 m).- Es surt d'aquest lloc privilegiat pel costat de garbí pel Camí de Ronda. Fins al pk. 7,600 el GR va a ran de l'estimball amb la remor del mar sota els peus.

00:30 Es baixa a una primera platja de còdols, es travessa una torrentera i es segueix vora del mar per terreny més obert.

00:40 Seguim a ran de la costa, deixant el Gr fins la Punta del Milà, tot enllaçant aviat amb el GR una altra vegada.

00:50 Punta Ventosa amb restes de bateries de costa. La panoràmica del litoral és impressionant, amb la presència de la amable cala Montgó i l'extrema duresa del espadats de la costa del Montgrí.
Prenem una pista encarada al sud-oest que s'allunya del coster pel mig d'una atapeïda pineda.

01:10 Base militar abandonada.- COntinuem per un camí carreter que segueix un tallafocs en direcció sud. Deixem dues pistes a la dreta i un camí a l'esquerra. Se segueix sempre la direcció sud.

01:35 Cala Ferriola, esmorzar.

03:20 Es travessa l'ampla pista que va de l'Estartit a l'Escala i se segueix per un camí carreter tot dret cap a l'oest encarat al Montplà i al Montgrí. Es revolta per sender una propietat privada i després es recupera el camí carreter.

03:30 COMA LLOBERA.- Punt baix del camí, que deixa el pla y comença a pujar suaument. S'observa que aquest tram està cobert bàsicament de boscos de pins.
Seguim per dins l'urbanització de Torre Vella.

03:50 Es deixa la pista i es pren l'únic camí que fa pujada. La pujada aviat es redreça ja que el sender ataca de front el Montplà. És un tram més propi del GR 11 que del GR 92. El paisatge, però, s'eixampla per moments. Al final de la pujada, prop de les roques del cim, el sender flanqueja cap a la dreta.

04:15 Cim del Montplà, descens direcció al Castell de Montgrí.

05:00 Castell de Montgrí

05:30 Torroella de Montgrí

De Cala Montgó al Castell de Montgrí

Crónica personal
Data: 27 de febrer de 2010
Per: Dolors Prat
Moltes novetats, jornada de noves experiències: autocar, gos, dinar amb tovalles. Iupiiii!!!!!!!!!!!!


Hem pres un dolç esmorzar. Mmmmmmmmmm



Les DAMES dins del minibús cap a l’Escala. L’experiència ha estat excel.lent, compartint rialles, vivències, somnis,…















Tot seguit hem iniciat el camí. A la cala Montgó hem trobat un tranquil gos blanc, en Tom, quan ens ha vist s’ha afegit al grup i ens ha anat guiant tot el camí, fins al final. Fins i tot ens ha acomiadat seguint l’autocar. Buàààààààààà











El camí ha estat molt agradable, caminant entre pins, roques esquerdades, coves, romaní florit, vistes sobre un mar tranquil, líquens grocs, dunes, prats amb flors, …












Dalt el castell de Torroella de Montgrí, tocant el cel, hem contemplant unes bones vistes, hem pujat escales i l’hem repassat de dalt a baix.







Sobre unes tovalles amb safates plenes d’arròs negre, croquetes, empanadilles, quiche, truites, pollastre, butifarra, xapates, humus, fruits secs, coques, macedònia, bombons,…




i ben regat amb gots de vi, copes de cava, moscatell,…. Hem dinat més que bé. Bon profit!!!! La tornada, totes contentes i ben alegres, conversant sobre tatus, tints, cinema, amistats, …i entre mil i un somnis: que tot això continuï.

Itinerari Cingles de Bertí

Fitxa tècnica

Situació: Vallès Oriental
Màx. Alçada: 890 metres
Recorregut total: 12 Km.
Desnivell total acumulat. +580 mts.
Durada: 4 hores
Dificultat: Fàcil
Itinerari: El Figaró- Sot del Bac – Gorg del Bac – Coll de la Pedra Dreta – La Trona – Cingles de Bertí – Grau de la Mola - Montmany
Text: Imma Pla


00:00 Sortim de la zona residencal de El Figaró, per una pista que s’endinsa en la vall en direcció a ponent (330m). El camí travessa un bosc espès d’alzines, pins i roures. Es tracta d’una zona molt obaga que segueix un rierol. A la nostre esquerra queda una gran balma, ara malmesa per brutícia i pintades.

00:45Seguirem el rierol dins el Sot del Bac, encaixonat sota parets verticals de roques de materials detrítics vermellosos i calcaris. Baixem a visitar el bonic gorg rematat amb una magnifica paret de tosca per la que l’aigua rellisca tranquil•la formant un salt encisador.

01:00A la sortida del gorg i ja guanyant alçada una altra vegada, arribarem a un balcó rocós des del que podrem admirar la vall del Bac que hem recorregut i les espectaculars agulles desenganxades de les parets que van servir d’escola als millors escaladors d’una època. Més amunt, travessarem antigues feixes, ara replans herbosos, on trobarem les ruïnes d’una antiga construcció.

01:20El camí segueix guanyant alçada. Arriba al coll de la Pedra Dreta, situat a 650m: un gran replà sense arbres i punt de partida del d’un bonic camí de ferradura que puja fent ziga-zagues fins a dalt de La Trona d’un turó encinglerat amb nom propi desenganxat de les parets principals.
01:40 Estem a 750m d’alçada i tenim davant una vista panoràmica espectacular de tot els Cingles de Bertí. Parada per fer un bon esmorzar.

02:20 Guanyem el poc desnivell que ens queda per arribar dalt de l’altiplà. El camí gira clarament al sud i segueix el caire del precipici entre petits bosquets i conreus. Després de les pluges, la zona esclata de flors de tots colors.

03:00 Baixarem pel Grau de la Mola, ben marcat i de fàcil accés que ens durà, després de travessar una zona cremada i desangelada al llogarret de Montmany on acabarem la caminada i on haurem deixat, abans de sortir els cotxes.

Cingles de Bertí

Crónica personal
Data: 7 de febrer de 2010
Per: Imma Pla


L'any 1.935 el poeta català Marius Torres afectat d'una greu tuberculosi, va fer llargues estades al sanatori de Puig d'Olena en aquest massís del Bertí.

Aquí és on va escriure bona part dels seus poemes, musicats mes tard per en LLuís Llach ó Daniel Sesé

, dedicats a la seva estimada Mercè Figueres "Mahalta". Marius Torres morí set anys desprès amb nomès 32 anys.









"Tu que m'has descobert el corriol que mena
al verd pais dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
és que jo també tinc records!


Però potser - qui sap! - algun dia t'emmemni
pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga
assereni
els gorgs, els erms i els afraus


i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la juventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut."

Canço a Mahalta de Màrius Torres.