SERRA DE LLABERIA
Situació: Baix Camp ( Tarragona )
Data: 26 de febrer de 2011
Text: Antònia Ripollés
Màxima alçada: 919 m. Miranda
Desnivell acumulat : +1300 mts.
Distància total: 13,4 Kilòmetres aprox.
Durada: unes 4,30 hores




Quedem a les 6 del matí al Celler del Cava amb l'autocar PimiPom, per arribar a sobre les 8, comencem a caminar i conectem els GPS.
Un camí ample ens fa guanyar alçada sobre el poble. Després agafem un corriol que va pujant per dins del bosc. El vent bufa fort a la sortida.





El corriol esdevé rocallós i ens porta a grimpar per la carena, amb unes vistes excel·lents de la Serra i la platja tarragonina. Esmorzem amb bona companyia i per postres bombons de l'aniversari de l'Empar.














Després d'agafar forces, pujem per una canal entre dues roques, estreta i equipada amb cadenes, a dalt del roquetar ens trobem amb unes cabres que estan igual de sorpeses de veure'ns que nosaltres.
Semblava que ens miraven i pensaven: - que cullons fan aqui !!!!-.




Continuem pujant en direcció a la Creu de Ferro, allà ens trobem dos homes i ens fem fotos conjuntament. Tenim vistes del poble de Colldejou i La Mola de Colldejou






A devant nostre l'inconfusible observatori de La Miranda, baixem una mica i pujem la muntanya fins al punt més alt, costat mateix de l'observatori, estem a 919 metres . Aqui la vista és expectacular als nostres peus tenim un tallat impresionant, ara busquem el corriol per baixar, un camí amb fort desnivell i anar en direcció al Coll de Guix.



El camí continua direcció a la Mola, el sol i la calor fa que la pujada sigui més cansada, i més llarga, no fa gens de vent. Curiosament sols a primera hora va bufar però després el dia va ser molt tranquil. Quasi arrivant a dalt puja la boira, el castell de dalt el cim sembla més tenebròs. Ens posem a dinar en un grau inferior per protegir-nos del fred, en poc temps va canviar la temperatura. Aqui no tenim gens de vista panoràmica. Estem a 900 metres. Ara el camí és de baixada direcció a Colldejou.




Arribem amb 30 minuts d'antelació per poder pendre'ns una merescuda cerveseta , tranquilament a la terrassa del bar del poble. Hem fet en total 13 km. i desnivell acumulat de pujada 1.300 m.

Puntualissimes abans de les 16h. A l'autocar. Fi de l' excursió.

PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Situació: Vallès Oriental
Text: Anna Tejedor
Data: 30 de gener de 2011
Alçada final: 766 mts.
Distància total: 21 Kilòmetres aprox.
Durada: unes 4,30 hores

Per aquest dia teníem previst fer la sortida a la neu amb raquetes, però degut a la manca de neu, la canviem per aquesta al Montegre.




Anem amb l’autocaret fins a Sant Celoni i agafem la carretera fins a Olzinelles, comencem a caminar just al costat de la casa pairal de Ca l’Agustí. La Vall d’Olzinelles és un espai natural només destorbat pels cultius de les grans finques com aquesta.
La zona del Parc que trepitgem és l’anomenada Montnegre de Ponent, molt castigada per les ventades i les nevades.



Anem seguint els camins fins a pujar al cim més alt, el Turó d’En Vives (766 mts), després seguim cap al Coll de Basses i anem al Santuari de Sant Martí de Montnegre on hi trobem un grup nombrós de ciclistes que aprofitem per fer-nos-hi unes fotos.






Fent camí per aquests boscos i tornant a la Casa de Coll Blanc ens trobem una bassa d’aigua plena de “salamandres embarassades”, per allà hi havia una galleda que va servir per rescatar les salamandres i treure-les de l’aigua, perquè un grup de Dames les volien salvar?? Però hores d’ara no sabem si van fer una bona obra o no, potser estaven allà per parir tranquil•lament?...

Continuem el camí i acostant-se l’hora de dinar estem de sort i llueix el sol, ja estem als plans de la riera d’Olzinelles, al costat de Ca l’Agustí, ens quedava poca estona de caminar fins a Vallgorgina per el Gr 92.





De tant en tant quan els boscos d’alzines sureres ho permeten, veiem tota la serralada del Montseny i també el mar en algun moment.









Finalment arribem a Vallgorgina, aprofitem el primer bar que trobem per fer una sorpresa a l’amiga Lola i celebrar el seu aniversari amb unes “birres” i un pastís ben original fet per l’Emma.
Ha sigut un dia fantàstic, ens ho hem passat molt bé, amb ganes de tornar-hi i buscar el “Dolmen de Pedra Gentil”, ja que el volíem veure i no l’hem trobat.