Crónica personal
Data: 8 de novembre de 2009
Per: Imma Pla 
Aquesta sortida de Dames ha estat molt diferent a les fetes fins ara, ha estat realment una sortida molt especial per nosaltres.
Des de feia 3 mesos haviem estat preparant amb molta il·lusió, molts nervis aquesta caminada. Però ara l'espera s'havia acabat.
Era el moment definitiu, el que no estigués ben fet avui, ja no estaria a punt per demà. Sortim el dissabte tres de les Dames a marcar l'itinerari, junt amb la resta de la colla.
El nostre grup de marcatge, com sempre te molta mes feina que la resta de companys.
Hem de marcar, parlar, comentar, compartir, comunicar sentiments, il·lusions i angoixes... Som autèntiques Dames del Trekking... A algú li queden dubtes ?
Res ens aturarà avui, ni el fred, ni la pluja. Tot amb un únic objectiu : La feina ben feta, per demà.
Finalment ha arribat el dia de la caminda per les Tines, ens llevem totes a mitja nit, la disfressa a punt, les sabates, els mocadors, l'alegria i l'il·lusió ens empenyen !!
A l'aparcament molts nervis... Es tard, tothom vol deixar el cotxes, hi ha una mica d'embolic, esperes que mai s'acaben, mes nervis...
Les dels 3 primers controls, ràpid, ràpid, heu de sortir amb en Xavi... No hi ha temps, els primers caminadors sortirant en breu.
Eiii !!! El primer control ja és de per si insuperable, dos catalanets amb el fons de Montserrat al costat de l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, oberta avui per l'ocasió.
Un control molt exclusiu : Sense marcar !!
Mes pagesetes a les Tines...
Que hi ha dins ? Es especialment diferent aquesta ?
Els caminadors arriven a es primeres Tines, ara restaurades fan goig.
Els esmorzars a tot trekking ...
Al control - 3, hi han quatre pagesetes i un hereu, que esperen als caminadors.
Fa molt vent i molt fred... Però res ens esborrarà el somriure de la cara, val la pena.
Les mandarines boníssimes, autèntiques sevillanes.
La resposta de la gent magnífica.
Han passat ja els caminadors, les Dames ens busquem i ens trobem totes... Hi han tantes coses a explicar !!!
A l'Era de les Bruixes, mes d'un ha rebut encanteris... Tan per bo com per dolent..jijiji...
Ara toca a les Dames : Un any de bona sort amb la pota de pollastre.
Aquesta part de l'itinerari llarg, no tenia cap problema.
Completament pla al seu pas pel racó de la font...
Mas de Cassasaies, on hi viu l'hereu.
OH! Bandolers... Quina por !! Però ells, en veure a unes Dames tan glamouroses, ens ho expliquen tot: Estan traumatitzats per l'efecte Millet, diuen que ells nomès son aprenents... sniff...
El mon canvia, i amb tan polític corrupte, això d'anar pels camins i masos amb els trabucs, ja no és el que era.
I com no!podia ser d'una altre manera aquest cop! Hem pogut compartir una sortida amb els nostres amics: ELS MATXOS DE LA TARTERA. Esteu guapissims !!
Aquesta ha estat una sortida diferent. No l'hem organitzat cap de nosaltres, ni tampoc hem anat soles. Es tracta de la Caminada Popular que organitza cada any el Centre Excursionista de Mura.
Varem anar amb amigues que és van adherir al grup, no nomes erem dames.
Varem descobrir camins que no haviem passat mai i que donavem per perduts.
En Narcís ens va explicar com funcionava un forn de pega i per que serveix.
Arribant a Talamanca el temps amenaçava pluja... 
El Pal, ja de tornada cap a Mura
