24 d’abr. 2010

Serra d'Ensija



Crónica personal
Data: 24 d'abril de 2010
Per: Imma Pla

Aquesta ha estat una aventura inoblidable, una sortida per recordar durant molt de temps, de les que queden dins l’ànima.





Quan hem arribat a la Creu de Fumanya feia un dia esplèndid, net i clar com pocs, un cel blau sense cap núvol.





La vegetació feia molta olor de la pluja de la nit, un regal per tots els sentits.




Seguim pista ample fins el mas del Ferrús, entre pins de gran alçaria, prats verds, flors, mes flors i alguna salamandra atrevida que ens ha sortit a saludar.



A mesura que anem pujant les vistes als Rasos de Peguera, van guanyant perspectiva.

L'espectacular paret amb extra plom de la Gallina Pelada no deixa de sorprendre’ns.














Entre rialles, anem grimpant per Les Llosanques, sense voler preocupar-nos massa per la boira que ara ja cobreix tota la muntanya, comentem les darreres estrenes al Catalunya, i la Marisa ens alegra la pujada cantant el “galleginyo” i la “galleguinya”. Tot un luxe!!









Arribem a la cresta, l’anem resseguint amb molt de compte, dons la neu està fins a la ratlla del precipici, de cop el cel a quedat ennegrit per un inquietant núvol negre, la boira és per tot arreu.








Seguim per la neu fins el Refugi Delgado Úbeda.
Els peus se’ns enfonsen una i altre vegada fins el genoll, un crit, una relliscada, una rialla, mes rialles i arribem al coll de la Creu per començar la baixada per la pala de neu.












Les pales de neu cadascú les pot baixar com vol... El bon humor ens encoratja, les rialles no ens deixaran en tota la baixada, ara ja no sentim ja el fred dels mitjons mullats per la neu.




Seguim entre les branques caigudes pel pes de la neu fins trobar el corriol que ens portarà al punt de sortida.











Una excursió gens fàcil per unes dames molt valentes!! Gràcies per l’alegria, el bon humor !!

Itinerari Serra d'Ensija - Gallina Pelada


Fitxa tècnica

Situació: Berguedà
Màx. Alçada: 2307 metres a la Gallina Pelada
Recorregut total: 14 Km.
Desnivell total acumulat. + 1200 mts. -1200mts.
Durada: 6:30 hores
Dificultat: Mitjana



Itinerari: Circular: Creu de Fumanya - Ferrús - Roca Gran d'el Ferrús - Mal Pas de les Llosanques - Cap de la Gallina Pelada - Refugi Delgado Úbeda - Creu de Ferro - torrent - Creu de Fumanya.

Text: Imma Pla


Accès: Carretera C-16 (eix del Llobregat) fins a Fígols. Trencall cap a Sant Corneli i el poble de Fígols. Seguim la carretera asfaltada fins al coll de la Creu de Fumanya (1.600 m).




0h 00' Comencem a caminar tot prenent la pista que ens queda més a l'esquerra i que aviat comença a baixar i s'assenyala com a PR C-73 (de Berga i Queralt a Sant Corneli).

0h 10' Ben just si haurem fet mig quilòmetre (i algunes caigudes per la neu glaçada a les roderes) confluïm amb el GR - 107, El Camí del Bons Homes (de Queralt a Montsegur) que prendrem cap a la dreta (ara GR i PR, avancen plegats). De seguida trobem a la dreta la Font de Cal Coix, on normalment hi podrem fer aigua, i tot seguit les ruïnes d'aquesta i d'altres masies i, de seguida el pintoresc poble abandonat de Peguera

(0h 20' - Km 1,2) a la dreta, just dessota el roc que en rep el nom i a l'esquerra la petita ermita de Sant Miquel. Si anem d'hora i el temps ens acompanya podrem veure com el sol vol veure Peguera tot traient el cap entre la Solana de Peguera i la Baga de Noucomes.
Deixem enrera Peguera, ara la pista planeja i puja lleument pel bellmig de la preciosa vall de Peguera (els Planells en diuen a l'Alpina) procurant no oblidar-nos d'admirar el roc que, des d'aquest cantó, pren tota la seva dimensió. Aviat ens deixa per l'esquerra el PR C-73

0h 50' - km 3,1). Ara el GR.107, tot sol, torna a baixar i aviat es torna a trifurcar (1h 05' - km 4,2). Sense deixar el nostre Camí dels Bons Homes, tirem pel mig, planejant i endinsant-nos en el bosc de pi roig. (El camí de la dreta ens retornaria directament al cotxe, fent drecera, però si haguéssim pres aquesta opció ens hauríem perdut el poble, el roc i la travessa per la vall de Peguera) (Compta aquí! la millor pista és la de l'esquerra, i també és un GR, concretament la variant 107.1, però ens aniria apartant de la ruta) Just després de la confluència a ma dreta i pocs metres per sobre del camí, si cal, hauríem de trobar la Font de la Bruixa i mig quilòmetre més endavant, ara vora el camí, la Font de la Teuleria.

1h 20' (Km 5,5) Roc i casa de Ferrús, mig enrunada. A partir d'ací el Camí dels Bons Homes esdevé sender i comença a pujar, uns 300m en un parell de quilòmetres, primer de cara a la imponent Roca Gran de Ferrús que sembla que ens tibi, després per sota d'aquesta, en paral·lel, i finalment per la canal de L'Estret.

2h 30' fins a 3h (Km 7,5) Al collet de l'Estret hem de deixar les marques blanques i vermelles del GR per prendre un viarany a la dreta fitat i pintat amb marques grogues i vermelles (encara que no gaire ni d'una cosa ni de l'altre) que ens pujarà tot d'una al cim de Roca Blanca, altres 300 m. per sobre. Aquest tros que deu fer poc més d'un 1 Km, caldrà agafar-se'l amb calma. També és un bon lloc per a fer el primer mos del dia que ens ocuparà una estona més. Si triem bé l'espai, podrem contemplar totes les serralades interiors de Catalunya, des del Montseny al Port del Compte, passant pel Montcau i la Mola, Montserrat i, fins i tot, més enllà els Ports de Beseit.

3h35' fins a 4h (Km 8,5) Roca Blanca (2.289 m), aquest és el tercer cim en altitud de la Serra d'Ensija, rera el Creu de Ferro (2.294) i el Cap Llitzet (2.317). Abastar-lo des del sud és espectacular, doncs, si tot pujant-hi teníem unes vistes impressionants en un radi superior als 180º, en fer cim se'ns obre una panoràmica espectacular de 360º que abasta dos-cents quilòmetres dels Pirineus, només interromputs pels més immediats Pedraforca i Serra del Cadí i d'altres serres adjacents. Som d'alt la Serra d'Ensija ara les marques grogues i vermelles s'haurien de fer més presents, però en temps de neu... De tota manera cap a l'est La Gallina Pelada es fa prou evident i per anar-hi només cal carenejar, però amb molt de compte.

4h 15' a 4h 45' (Km 9) Cap Llitzet (2.317 m) No hi ha cap dificultat entre un i altre cim, i només mig quilòmetre escàs, però, si el dia acompanya, és difícil no encantar-si. Després seguim cap a l'E pel sender que deu estar marcat en groc i vermell, tot descendint, remuntant i tornant a baixar fins al refugi.

5h 00' (10,1 Km) Refugi Delgado Úbeda (2.156 m) i Font.
Deixem el refugi anem seguint (gairebé intuint en el nostre cas) el sender marcat amb algunes estaques amb punts vermellosos, sempre direcció E, cap al collet que es divisa clarament al fons, més a la dreta del Creu de Ferro i del pic anterior. Quan es bifurca prenem l'opció més E o SE (el sender que va cap al N ens conduiria, pel recorregut convencional, cap a Saldes). Ara el nostre sender transcorre pels rasos d'Ensija i puja lleugerament cap al SE fins el collet.

5h 35' (12 Km) Passat el collet que no té nom, però que podríem anomenar Collet dels Rasos d'Ensija, es comença a baixar, primer suau i aviat més marcat, durant prop d'un 1 Km, sempre en direcció E i SE, i sempre per la rasa que, a poc a poc s'haurà d'anat endinsant en el bosc. Probablement en el primer quilòmetre ja haurem trobat el sender fitat que transcorre pel fons d'aquesta rasa, també sense nom, que condueix les aigües cap als Pedragassos.

6h 00' (13 km) Ara, a les envistes d'un serrat anomenat del Pal, i que hem de tenir davant nostre, el sender i la rasa tomben cap a la dreta, prenent direcció S. Dos o tres-cents metres més endavant el sender deixa el fons de la rasa i se'n separa progressivament per l'esquerra, encara que no massa. Continuem baixant, creuem una pista en desús i poc més avall desenvoquen en una altra que, per l'esquerra, de seguida ens apropa al cotxe.

6h 30' (14 Km) Fi de la ruta.