Crónica personal
Data: 24 d'abril de 2010
Per: Imma Pla
Aquesta ha estat una aventura inoblidable, una sortida per recordar durant molt de temps, de les que queden dins l’ànima.
Quan hem arribat a la Creu de Fumanya feia un dia esplèndid, net i clar com pocs, un cel blau sense cap núvol.
La vegetació feia molta olor de la pluja de la nit, un regal per tots els sentits.
Seguim pista ample fins el mas del Ferrús, entre pins de gran alçaria, prats verds, flors, mes flors i alguna salamandra atrevida que ens ha sortit a saludar. 
A mesura que anem pujant les vistes als Rasos de Peguera, van guanyant perspectiva.
L'espectacular paret amb extra plom de la Gallina Pelada no deixa de sorprendre’ns.
Entre rialles, anem grimpant per Les Llosanques, sense voler preocupar-nos massa per la boira que ara ja cobreix tota la muntanya, comentem les darreres estrenes al Catalunya, i la Marisa ens alegra la pujada cantant el “galleginyo” i la “galleguinya”. Tot un luxe!!
Arribem a la cresta, l’anem resseguint amb molt de compte, dons la neu està fins a la ratlla del precipici, de cop el cel a quedat ennegrit per un inquietant núvol negre, la boira és per tot arreu.
Seguim per la neu fins el Refugi Delgado Úbeda.
Els peus se’ns enfonsen una i altre vegada fins el genoll, un crit, una relliscada, una rialla, mes rialles i arribem al coll de la Creu per començar la baixada per la pala de neu.
Les pales de neu cadascú les pot baixar com vol... El bon humor ens encoratja, les rialles no ens deixaran en tota la baixada, ara ja no sentim ja el fred dels mitjons mullats per la neu.
Seguim entre les branques caigudes pel pes de la neu fins trobar el corriol que ens portarà al punt de sortida.
Una excursió gens fàcil per unes dames molt valentes!! Gràcies per l’alegria, el bon humor !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada