Itinerari Pedró dels Quatre Batlles (per Tuixent)

Fitxa tècnica

Situació: Alt Urgell
Màx. Alçada: 2.388 metres
Recorregut total: 16 Km.
Desnivell total acumulat. 1.100 mts.
Durada: 4 hores
Velocitat mitjana: 3,5 Km hora
Dificultat: Fàcil
Text: Anna Tejedor

El Pedró és el cim comarcal del Solsonès i en diuen dels Quatre Batlles perquè sembla que antigament s’hi trobàven de tant en tant els batlles dels quatre termes: Figuls i Alinyà, Josa i Tuixen (Alt Urgell) i La Coma i la Pedra i Odèn (Solsonès).

Recorregut circular: Sortida des de l’Estació d’Esquí de Fons de Tuixent fins el Pedró dels Quatre Batlles, passant per la Tossa Pelada. Des de dalt del Padró baixem pel torrent de la Font del Diumenge fins a la barraca de Sangonelles, fent tota la volta fins a l’Estació de Tuixent.

07:00 Ens trobem 18 dames frissoses de trepitjar neu. Sortim de Terrassa negre nit, però amb una Lluna Plena fantàstica que ens il•lumina quasi bé tot el viatge. Passem per Sant Llorenç de Morunys, per La Coma i al coll de Port girem cap a l’Estació.

09:00 Arribem a l’Estació d’esquí nòrdic de Tuixen-La Vansa, esmorzem i aviat preparem tot el material, raquetes, pals, paraneus, guants, gorros i ben tapades comencem a caminar.

10:15 Pujem tot recte pel “tallafoc” fins a 2.097 mts. Arribem al Prat d’Arderic on trobem una cabana (2.152 mts) hi passem pel costat i ens enfilem pel bosc del davant fins a la carena, on ja es veu el Pedró.

11:15 Ja ens trobem a la Tossa Pelada (2.379 mts) amb molt fred pel vent que bufa de valent. Seguim ràpid per la gran esplanada que ens porta fins el nostre objectiu.

12:30 Arribem al cim del Pedró (2.388 mts) amb molt fred, però molt contentes. Estenem la senyera, fem moltes fotos i mirem al nostre voltant, tot el prepirineu i pirineu nevat, un espectacle meravellós!! Un dia excel•lent!!!

La baixada la fem per una fondalada i cap el torrent de la Font del Diumenge, on ja no hi bufa el vent i s’hi està força bé, fem una parada per menjar i beure alguna cosa i continuem pel bosc, el camí de tornada és molt bonic i variat.

Arribem a l’estació a les 14:30 h molt contentes de com ha anat tot.

Comença a nevar, ho recollim tot i baixem a Sant Llorenç de Morunys per dinar, celebrem la sortida i els aniversaris de la Laia i la Lola, que tot s’ha de celebrar!!

A les 06:00 arribem a Terrassa ben contentes del dia que hem passat.

Pedró dels Quatre Batlles amb raquetes

Crónica personal
Data: 30 de gener de 2010
Per: Eva Cervelló


L’activitat de les Dames Trekkineres no para! Aquest cop decidim anar a fer una excursió amb raquetes per gaudir de la neu i,


com no podia ser d’una altra manera, ens ho passem d’allò més bé!


El dia esplèndid, la neu fantàstica i la companyia, com sempre, immillorable!.

El toc d’”emoció” l’ha donar el fort vent que, a part de dificultar una mica la marxa,

sobretot dalt el cim, agreujava la sensació de fred d’una manera important.


Sort en tenim de tenir unes incondicionals del “termo” que després de l’estona “crítica” ens van obsequiar amb una meravellosa tassa de te a 2.000mts. d’alçada, que, us puc ben assegurar, va ser un perfecte reconstituent!













Així doncs ni el fred, ni la neu, ni el vent, ni res de res pot aturar aquesta activitat que portem a terme amb una gran dosi d’il•lusió, companyonia i ganes de passar-ho bé!

Seguim pel bon camí DAMES!!!

Caminada Popular de Mura - Rocafort - Talamanca

Crónica personal
Data: 29 de novembre de 2009
Per: Imma Pla


Aquesta ha estat una sortida diferent. No l'hem organitzat cap de nosaltres, ni tampoc hem anat soles. Es tracta de la Caminada Popular que organitza cada any el Centre Excursionista de Mura.

Varem anar amb amigues que és van adherir al grup, no nomes erem dames.


Algunes havien de marxar aviat a dinar, algunes volien fer l'itinerari llarg, d'altres volien fer l'itinerari curt, malgrat tot, no ens varem separar.


L'organització de la caminada, va estar perfecte.

Varem descobrir camins que no haviem passat mai i que donavem per perduts.


Camins que els de Mura, amb paciència havien netejat abans, fins a recuperar-los.


Feia un dia fred i rúfol, però no per això varem parar un moment de riure, parlar, i explicar les nostres vivències.








Varen passar pels tres pobles, per masos magnifics com el de la Vila


En Narcís ens va explicar com funcionava un forn de pega i per que serveix.


Arribant a Talamanca el temps amenaçava pluja...







El Pal, ja de tornada cap a Mura

Tines a la Vall del Flequer. Rocafort Bages. 25ª Caminada CET 2009

Crónica personal
Data: 8 de novembre de 2009
Per: Imma Pla

Aquesta sortida de Dames ha estat molt diferent a les fetes fins ara, ha estat realment una sortida molt especial per nosaltres.


Des de feia 3 mesos haviem estat preparant amb molta il·lusió, molts nervis aquesta caminada. Però ara l'espera s'havia acabat.

Era el moment definitiu, el que no estigués ben fet avui, ja no estaria a punt per demà. Sortim el dissabte tres de les Dames a marcar l'itinerari, junt amb la resta de la colla.



El nostre grup de marcatge, com sempre te molta mes feina que la resta de companys.
Hem de marcar, parlar, comentar, compartir, comunicar sentiments, il·lusions i angoixes... Som autèntiques Dames del Trekking... A algú li queden dubtes ?


Res ens aturarà avui, ni el fred, ni la pluja. Tot amb un únic objectiu : La feina ben feta, per demà.

Finalment ha arribat el dia de la caminda per les Tines, ens llevem totes a mitja nit, la disfressa a punt, les sabates, els mocadors, l'alegria i l'il·lusió ens empenyen !!


A l'aparcament molts nervis... Es tard, tothom vol deixar el cotxes, hi ha una mica d'embolic, esperes que mai s'acaben, mes nervis...


Les dels 3 primers controls, ràpid, ràpid, heu de sortir amb en Xavi... No hi ha temps, els primers caminadors sortirant en breu.



Eiii !!! El primer control ja és de per si insuperable, dos catalanets amb el fons de Montserrat al costat de l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, oberta avui per l'ocasió.


Un control molt exclusiu : Sense marcar !!

Mes pagesetes a les Tines...

Que hi ha dins ? Es especialment diferent aquesta ?

Els caminadors arriven a es primeres Tines, ara restaurades fan goig.

Els esmorzars a tot trekking ...


Al control - 3, hi han quatre pagesetes i un hereu, que esperen als caminadors.


Fa molt vent i molt fred... Però res ens esborrarà el somriure de la cara, val la pena.

Les mandarines boníssimes, autèntiques sevillanes.

La resposta de la gent magnífica.


Han passat ja els caminadors, les Dames ens busquem i ens trobem totes... Hi han tantes coses a explicar !!!




A l'Era de les Bruixes, mes d'un ha rebut encanteris... Tan per bo com per dolent..jijiji...


Ara toca a les Dames : Un any de bona sort amb la pota de pollastre.

Aquesta part de l'itinerari llarg, no tenia cap problema.

Completament pla al seu pas pel racó de la font...

Mas de Cassasaies, on hi viu l'hereu.



OH! Bandolers... Quina por !! Però ells, en veure a unes Dames tan glamouroses, ens ho expliquen tot: Estan traumatitzats per l'efecte Millet, diuen que ells nomès son aprenents... sniff...

El mon canvia, i amb tan polític corrupte, això d'anar pels camins i masos amb els trabucs, ja no és el que era.



I com no!podia ser d'una altre manera aquest cop! Hem pogut compartir una sortida amb els nostres amics: ELS MATXOS DE LA TARTERA. Esteu guapissims !!