Crónica personalData: 25 de juliol de 2009
Per: Elisenda Estany
Les Dames hem aconseguit una tercera fita i aquest cop de nivell!!!!
Estem contentes i satisfetes i la cohesió de grup augmenta per moments....
Aquest cop ens llevem a a les 5 del matí i disposades a arribar fins al final, sortim cap al Cadí.
Des de Coll de Pallers a Estana ens endinsem per un camí boscós cap a Prat del Cadí, un dels indrets de Catalunya més espectaculars. Un prat verd rodó amb el majestuós Cadí al fons. El dia ens acompanya i tot és brillant. 
Ens dividim en dos grups des de Prat del Cadí: un cap a la Canal de Cristall i l’altre cap al refugi de Prat d’Aguiló pel tram dels collets.
Sota la roca de l'Ordiguer.
Anem seguint les fites de pedra... Molt ben senyalitzades.
La pujada cap a la Canal és atractiva per la bellesa del paisatge i per la imponent i abrupta tartera des d’on el Prat del Cadí es van fent més i més petit.
És una pujada amb molta pedra solta. Després de dues hores i mitja aconseguim arribar totes a dalt.
Un esclat d’alegria com a rebuda ressona en arribar una a una i haver aconseguir aquesta fita.
L’esforç ha valgut la pena. Les vistes són impagables, així com les sensacions: la Cerdanya a una banda i el Berguedà a l’altra, amb una visió del Pedraforca poc coneguda.
El Cadí enmig: una serralada especial, amb uns plegaments que la fan única. Seguim el GR per la Serra Cabirolera. Aviat entenem el perquè d’aquest nom, els isards i cabirols fan que el paratge sigui més autèntic. Al cel blau volen aus rapinyaires que sembla que vigilin les nostres passes.
Quants cabirols !!
La noia de la "pampa" fent repetxons... jejeje...
El Pedraforca, cara Nord.
Entre “rapatxó i rapatxó” anem fent camí cap el Pas dels Gosolans on trobem l’Andreas, un noi austríac que visita el nostre país i que ens ofereix un petit i sorprenent concert d’ocarina a més de 2.400 metres d’alçada.
L'Andreas, deleitant-nos amb un espontani i inesperat concert d'Ocarina. ;-))
El Pas dels Gosolans. Des d’aquest punt podem veure el Refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem després d’una baixada que s’endinsa de nou en paratges amb arbres, cavalls i vaques.
L'amic Andreas.
A les sis de la tarda dinem, amb gana i amb satisfacció de tot el camí fet. Encara ens quedarà la pista cap a Bellver de Cerdanya on ens recolliran els cotxes.
Pastura a Prats d'Aguiló.
L’altre grup que ha recorregut els collets i amb el que hem estat en contacte mental i telefònic per tal de seguir d’alguna manera juntes, ha gaudit d’un recorregut també preciós amb tornada a Prat del Cadí.
Un camí, el dels collets amb molts desnivells, tarteres, pujades i baixades...
"Glamour" al refugi de Prat d'Aguiló...
Arribem a casa a les 12 de la nit com la Ventafocs, però felices i satisfetes de compartir un recorregut meravellós amb una companyia tan fantàstica. Ens hem cansat, ens hem omplert de colors i d’olors i hem compartit conversa i hem rigut com mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada