25 de jul. 2009

Prat de Cadí - Canal de Cristall - Prat d'Aguiló

Crónica personal
Data: 25 de juliol de 2009
Per: Elisenda Estany


Les Dames hem aconseguit una tercera fita i aquest cop de nivell!!!!
Estem contentes i satisfetes i la cohesió de grup augmenta per moments....
Aquest cop ens llevem a a les 5 del matí i disposades a arribar fins al final, sortim cap al Cadí.

Des de Coll de Pallers a Estana ens endinsem per un camí boscós cap a Prat del Cadí, un dels indrets de Catalunya més espectaculars. Un prat verd rodó amb el majestuós Cadí al fons. El dia ens acompanya i tot és brillant.
Ens dividim en dos grups des de Prat del Cadí: un cap a la Canal de Cristall i l’altre cap al refugi de Prat d’Aguiló pel tram dels collets.

Sota la roca de l'Ordiguer.



Anem seguint les fites de pedra... Molt ben senyalitzades.

La pujada cap a la Canal és atractiva per la bellesa del paisatge i per la imponent i abrupta tartera des d’on el Prat del Cadí es van fent més i més petit.

És una pujada amb molta pedra solta. Després de dues hores i mitja aconseguim arribar totes a dalt.

Un esclat d’alegria com a rebuda ressona en arribar una a una i haver aconseguir aquesta fita.

L’esforç ha valgut la pena. Les vistes són impagables, així com les sensacions: la Cerdanya a una banda i el Berguedà a l’altra, amb una visió del Pedraforca poc coneguda.

El Cadí enmig: una serralada especial, amb uns plegaments que la fan única. Seguim el GR per la Serra Cabirolera. Aviat entenem el perquè d’aquest nom, els isards i cabirols fan que el paratge sigui més autèntic. Al cel blau volen aus rapinyaires que sembla que vigilin les nostres passes.





Quants cabirols !!




La noia de la "pampa" fent repetxons... jejeje...




El Pedraforca, cara Nord.

Entre “rapatxó i rapatxó” anem fent camí cap el Pas dels Gosolans on trobem l’Andreas, un noi austríac que visita el nostre país i que ens ofereix un petit i sorprenent concert d’ocarina a més de 2.400 metres d’alçada.



L'Andreas, deleitant-nos amb un espontani i inesperat concert d'Ocarina. ;-))

El Pas dels Gosolans. Des d’aquest punt podem veure el Refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem després d’una baixada que s’endinsa de nou en paratges amb arbres, cavalls i vaques.




L'amic Andreas.

A les sis de la tarda dinem, amb gana i amb satisfacció de tot el camí fet. Encara ens quedarà la pista cap a Bellver de Cerdanya on ens recolliran els cotxes.

Pastura a Prats d'Aguiló.



L’altre grup que ha recorregut els collets i amb el que hem estat en contacte mental i telefònic per tal de seguir d’alguna manera juntes, ha gaudit d’un recorregut també preciós amb tornada a Prat del Cadí.



Un camí, el dels collets amb molts desnivells, tarteres, pujades i baixades...



"Glamour" al refugi de Prat d'Aguiló...



Arribem a casa a les 12 de la nit com la Ventafocs, però felices i satisfetes de compartir un recorregut meravellós amb una companyia tan fantàstica. Ens hem cansat, ens hem omplert de colors i d’olors i hem compartit conversa i hem rigut com mai.

Itinerari Prats de Cadí - Canal de Cristall - Prat d'Aguiló

Fitxa Tècnica:

Situació: Cerdanya
Màx. Alçada: 2.586 mts.
Distància total : 26 kilòmetres
Desnivell: 1.900 mts.
Durada: 7:30 hores.
Dificultad: No es fàcil. Mitjana
Text: Imma Pla

Recorregut Circular : Estana – Collet Roig – Prat de Cadí - Canal de Cristall – Pic Canal de Cristall – Coll de Cabirols – Serra Cabirolera – Mas Cortils – Cim de la Pedra Plana – Pas de del Gosolans – Prats d’Aguiló – Coll de l’Estenedor – Prat de Cadí Estana.


Recorregut: Aquest recorregut ens portarà a conèixer la Serra del Cadí amb tot el seu esplendor. Passarem per un dels paisatges mes idíl•lics de Catalunya el Prat de Cadí, un ampli prat verd, a l’estiu ple de flors de tots colors. L’escolten les parets calcàries de la cara nord: la roca Verda i la de l’Ordiguer, també coneixerem l’impressionant Canal de Cristall que ens menarà al punt mes alt de la Serra del Cadí, passarem la Serra de Cabirols on gaudirem de les vistes sobre el Berguedà i la Cerdanya, i tornarem per Prat d’Aguiló flanquejant per la ruta dels colls fins arribar a Prat de Cadí.


00:00
Sortirem del poble d’Estana, per una pista que ens portarà pel costat d’uns safareigs, fins al Coll de Pallers.
No hi ha dubte, un indicador de fusta ens senyala el corriol que s’endinsa pel bosc, marcat amb franges de pintura blanca i groga (PRC-120). Ascensió suau, sense grans desnivells, tot travessant prats, zones mes rocoses i boscos d’avets.

00:45 Tot d’una pel color terrissa de l’entorn ens adonarem que hem arribat al collet Roig, d’aqui a Prat de Cadí, ens espera una planer i agradable passeig per dins el bosc d’avets.

01:00 Prat de Cadí. La primera vegada que s’hi arriba, la visió del gran prat sota les parets calcàries del Cadí ens corprendrà, al fons, a la part més alta, s’alcen de forma abrupta les espectaculars roques Verda i de l’Ordiguer, separades pel canal del Cristall. A l’extrem nord-est hi trobarem el camí que, ens portarà a la Canal de Cristall.

01:15
Continuem el sender fins la font del Pi, abeurador pels animals amb una aigua fresquíssima a ple estiu i últim punt d’aigua.
Deixem la font a la nostra dreta i seguim per una camí que guanya ràpidament alçada per una tartera pedregosa sota el bosc d’avets.

01:50 El camí es desvia a l’esquerra i s’enfila fins deixar-nos sota l’imponent Roca de l’Ordiguer. A partir d’aquest punt una grimpada s’enllaça amb una altre, ara una tartera desfeta i molt vertical, i poc desprès tornem a grimpar, passem d’una tartera a una grimpada, fins que trobem una gran congesta al mig de la canal ... El conjunt es impressionant. Anem desviant-nos cap a l’esquerra on la Canal es mes compacte i menys desfeta.
Passem la cova i la font per superar un darrer esperó rocallós, i tot d’una ens adonem que estem a sobre el Cadí.

03:30 Al davant nostre la serra d’Ensija, el Berguedà i l’imponent Pedraforca. Deixem a la nostre esquena la verticalitat de la Canal, els Prats de la Cerdanya emmarcats pels Pirieneus, amb vistes que van des de la Maladeta fins al Canigó.
Al Puig de la Canal de Cristall (2586m.), en la part superior del Cadí, seguim direcció Est, cap a Prat d’Aguiló tot seguint la senyalització vermella i blanca del GR.

4:00 Vistes espectaculars des del Salt del Sastre (2593m.) Als nostres peus un numeròs ramat de cabirols i sobre nostre tot planejant, les mes grans aus rapinyaires

4:15 El coll de la Serra Cabirolera, es farà perdre alçada fins arribar una bonica vall interior, l’imaginem nevada bona part de l’any, seguim flanquejant la Serra fins arribar a un petit refugi d’ús lliure.

4:50
Cortal de Cortils. A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada sobre la Serra Cabirolera, cap el tuc de la Pedra Plana.

A partir d’ara pastures de vaques i cavalls ja no ens deixaran fins el Pas del Gosolans, collet que fa anys, utilitzaven els segadors del Bergadà per anar a la Cerdanya a treballar. Ara forma part del GR-107, el camí dels Bons Homes.

5:30 Pas dels Gosolans, ben indicat i ben fresat, baixa fàcilment fent ziga-zagues fins el refugi de Prat d’Aguiló. (2010 m)

5:50 Refugi de Prat d’Aguiló, també conegut per Cèsar August Torres, va ser un muntanyer de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme català. Va néixer a Barcelona el 1852 i ja de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer.

Prenem el camí que baixa pel prat cap a l’oest i que de seguida s’endinsa al bosc de pi negre. Aquests boscos de la cara nord del Cadí, costeruts i poc rendibles des del punt de vista de l’explotació forestal, són refugi de diverses espècies catalogades com a amenaçades dins l’àmbit de Catalunya. És el territori del picot negre, del mussol pirinenc i del gall fer i és on es va detectar el primer llop instal•lat a Catalunya. També s’especula amb la possibilitat que hi quedi algun linx boreal. A les parets hi cria el trencalòs i en algun arbre monumental, allunyat dels camins que fem servir els humans, hi ha algun niu d’àguila daurada.

El nostre camí travessa aquests boscos. De tant en tant, una clariana ens permet adonar-nos de la majestuositat de les cingleres que tenim al sud o de la bellesa de la Cerdanya que, uns quants centenars de metres més avall, s’estén al nord. Al fons, l’eix pirinenc que ens separa d’Andorra o de les valls catalanes que ara estan a França.

Seguirem el camí que entra i surt de totes les raconades i que s’enfila i davalla, tot passant pels colls que ens permetran superar les carenes secundàries que s’escapen de l’eix central del Cadí: el coll de les Basses de l’Os (1970m.), el de l’Estenedor (1975m.), el collet Superior de l’Orri (1940m.) i el de la Trona. El terreny és molt costerut, però el camí segueix un flanqueig amb pendents suaus, baixant a torrents i guanyant alçada als colls, fins que davallem per un fort pendent fins arribar al Torrent de les Comes. A l’esquerra es retallen imponents les roques del Migdia i Punxaguda. Sortint del torrent una pista mes ample ens acosta a Prat de Cadí (1.832m.)

07:30
Prat de Cadí s’estén en un relleu de pendent suau, voltat de bosc pels quatre costats. Al fons, a la part més alta, s’alcen de forma abrupta les espectaculars roques Verda i de l’Ordiguer, separades pel canal del Cristall. A l’extrem nord-oest hi trobarem el camí que hem arribat al matí i que ara ens tornarà al poble Estana.

20 de juny 2009

Itinerari Sant Aniol d'Aguja

Fitxa Tècnica:

Situació: Sadernes, Alta Garrotxa
Alçada final: 770 mts.
Distància total : 15 kilòmetres
Desnivell: 470 mts.
Durada: 4:30 hores.
Dificultad: Mitjana
Text: Eva Cervelló

Recorregut: Santa Cecília de Sadernes – Pont de Sant Valentí – Represa del Gomarell – Sant Aniol d’Aguja – Salt de la Núvia – Represa del Gomarell – Sadernes.
00:00
Sortim del punt d’informació del costat de l’església de Santa Cecília de Sadernes, prop de l’hostal-càmping on haurem aparcat el cotxe.
El camí no té pèrdua i a més està molt ben indicat, direcció Sant Aniol d’Aguja.
00: 15 El primer tram discorre per una pista fins arribar al darrer pàrking on trobem una presa que hem de creuar, per seguir el camí a la banda dreta del riu. Tot i així el camí creuarà la riera de Sant Aniol diverses vegades.

00:30 En una mitja hora arribarem al Pont de Sant Valentí.

01:00
Seguint el riu en mitja hora més passarem pel costat de la represa del Gomarell. D’aquí a l’ermita de Sant Aniol tindrem una hora de camí.

02:00 A l’ermita, on podreu tocar la campana si us fixeu bé amb una cordeta que us permetrà fer-ho, a més d’una antiga masia abandonada que havia servit de refugi i trobarem la font de Sant Aniol i un corriol que segueix pujant a mà dreta de la font cap al Salt del Brull.

02:10 Una cascada fantàstica que val la pena no perdre’s, tot i que caldrà vigilar l’accés, que depenent de la quantitat d’aigua, pot ser més o menys entretingut.
Un cop arribats a aquest punt, i després d’haver passat racons paradisíacs, com ara el Salt del Grill, on els més valents poden remullar-s’hi i tirar-s’hi de cap, si hi ha prou aigua, refem el camí de tornada però en comptes de tornar directes a Sadernes, podem fer un petit recorregut circular per anar a contemplar el Salt de la Núvia.

02:40 Un mirador excepcional on la llegenda explica que una núvia hi va voler perdre la vida per no ser corresposta. El cert és que cal anar amb compte, sobretot si patiu de vertigen, doncs el desnivell és considerable. Aquest altre recorregut surt de la font de Sant Aniol a mà esquerra i està perfectament indicat amb maques de GR i marques grogues.
Si no voleu però fer tant desnivell, podeu desfer el camí de pujada.

04:00 Aquesta altra volteta us durà a l’alçada de la represa del Gomarell.

05:00 Amb una horeta de camí, arribareu al punt de sortida

SANT ANIOL D'AGUJA

Crónica personal
Data: 20 de juny de 2009
Per Eva Cervelló

Les Dames han fet la seva segona sortida oficial amb èxit total. De fet no podia ser d’una altra manera tenint en compte les participants!
Hem fet un recorregut “aquàtic” per les Gorges de Sant Aniol, un lloc idíl•lic en aquesta època de l’any. Ombra, aigua, remullades vàries,vistes,...un plaer!

Aquest cop hem estat 9 en total. Anem augmentant la família! Cadascuna amb les seves particularitats i totes amb un mateix objectiu: passar-ho d’allò més bé i.... aconseguir una fita important que anunciarem una mica més endavant....
L’aventura ha començat i tot just estem a l’inici però el tema promet!


Esperit aventurer, energia, entusiasme, resistència, companyonia,...ingredients molt adients per al tema en qüestió!.

Endavant Dames, anem pel bon cami!















No tenim paraules....

16 de maig 2009

Itinerari per la Serra de Busa

Fitxa Tècnica:

Situació: Solsonés
Màx. Alçada: 1.350 mts.
Distància total : 19 kilòmetres
Altura màxima : 1.526 mts.
Desnivell: 850 mts.
Durada: 6:30 hores.
Dificultad: Mitjana
Text: Imma Pla

Recorregut Circular : Mas Sant Lleïr - Mas Pujol - els Degotalls - Mas Orriols - L'Escala - Pla de Busa - Ermita de Sant Cristofol - Mas Rial - Capolatell ( Presó de Busa ) - Mas Rial - Mas de la Vila - Sant Pere de Graudescales - Mas Sant Lleïr.


Recorregut: Aquest recorregut ens portarà a conèixer la Serra de Busa, planícia que s’aixeca a 1350 metres d’altura, sobre les profunditats de la vall del riu d’Aigua d’Ora. Busa, damunt de verticals espadats de pedra, sembla una fortalesa inexpugnable, però en realitat és un altiplà antigament habitat, ample per llevant i per la seva cara nord i estret en el seu extrem oest, on es troba la punta del Capolatell, anomenat també La Presó de Busa. Aquest topònim indica la importància que tingué aquesta zona durant la guerra del Francès (1809-1814), doncs en aquest punt s’hi tancaven presoners que només en podien escapar saltant els cingles. Actualment un pont metàl•lic permet accedir-hi..

00:00 Sortirem prop de la masia de Sant Lleïr, en mig d’un paisatge ramader-forestal força equilibrat i de gran bellesa. Es tracta de la Vall d’Ora, que s’ha preservat perquè fins fa poc ha estat relativament bastant aïllada i per la voluntat dels seus habitants de compatibilitzar l’aprofitament del medi amb la preservació de l’harmonia natural.
En el mateix aparcament de l’autocar es troba un monument del poble de Navés al compte Guifré el Pilós, fundador llegendari de Catalunya. En aquest punt comença el recorregut.
Es baixa pel camí de mà esquerra cap a l’Estudi, antiga escola local, deixant a la dreta un digne exemplar de saüc. Travessarem el riu per un pont romànic (la part més antiga se suposa que data del s. XII ó XIII ), flanquejat a banda i banda per l’Estudi i l’antiga serradora-molí de Ca l’Ambrós, que constitueixen ara l’Ecomuseu de la Vall d’Ora. Des d’aquí, el pont permet contemplar l’entorn del riu d’Ora.
Es camina en direcció a la masia del Pujol entre conreus i camps de pastura, seguint les indicacions. La travessem i seguim una pista fins a la següent vivenda (Cal Riuet), i prenem a l’esquerra un corriol que ascendeix en direcció oest.

00:35 El corriol va guanyant ràpidament alçada sobre la vall, zigzaguejant sota les parets rocalloses i foradades per l’agressió de l’aigua, en mig de rouredes, carrascars(*) i algun pi roig. Cal admirar,també, unes grans estalactites fetes segle darrera segle pels degotalls de l’aigua que va relliscant sobre les roques.

01:20 I així, poc a poc, es supera la primera cinglera i s’arriba a la casa d’Orriols, un bonic mas penjat sobre la Vall d’Ora. En breu trobem a la dreta un corriol amb pal indicador que continua amunt. Així, el camí continua pujant, apropant-se a les immenses parets de roca vermella.
Quan tot ens fa pensar que no hi ha cap possibilitat de seguir pujant i que la roca és inexpugnable, una llarga escala de ferro ben assentada a la canal ens permetrà superar la segona i última cinglera, i arribar a l’altiplà de Busa. Abans però, caldrà fer una petita grimpadeta.

01:30 La visió del pla de Busa ens sorprendrà: és com estar damunt de terres que suren sobre un gran núvol. Senzillament, sembla que estiguem volant amb el cel i els núvols pels quatre costats, a sota nostra. El paisatge esdevé idíl•lic.
Un cop sobre l’altiplà caminem entre camps de pastura, grans basses d’aigua per abeurar el bestiar, boscos de pins rajolets i arbres fruiters abandonats. Prenem consciència d’aquest lloc ple de masos, net i acollidor com el caràcter dels seus pocs habitants.

2:20 Un desviament a la dreta i visitarem l’ermita de San Cristòfol de Busa.

02:40 Recuperem la pista a la cruïlla anterior i continuem a l’oest, passant la casa de La Vila, que es troba davant de l’únic mas habitat: el Rial de Busa. La pista es va estrenyent fins que esdevé un sender i arriba a un coll.

3:10 És el mirador de la Creu, amb taula d’orientació inclosa, que ens mostra l’espectacular cinglera nord de la serra, amb vistes que van des del Boumort fins a la Serra d’Ensija, passant pel Santuari de Lord, el Port del Comte, el pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, la cara sud del Pedraforca, la serra del Verd i, als nostres peus, les capritxoses formes de la serra de Bastets.
Des d’aquest coll el sender continua a l’oest, flanquejant el Capolatell pel sud.

3:35
Ens adonarem aviat de l’existència d’una bretxa d’uns 5 m d’ample i molts més de fondària que aïlla el Capolatell (o Presó de Busa). Afortunadament, un pont metàl•lic hi permet accedir. Aquí no podrem donar per bona la visita si no anem a veure l’avenc del Dimoni (o avenc Gran del Capolatell) i el panorama des de la part més alta d’aquesta inaccessible agulla.

4:35 Desfarem camí altre vegada cap el Rial, poc abans d'arribar a la casa de la Vila una pista ample i ben fresada, ens portarà passejant pel pla de Busa, fins al bosquet on comença a perdre alçada poc a poc.

5:15 El primer desviament trencarem a ma dreta, cal seguir uns 1500 m. i estar molt atent a un petit corriol que surt a ma esquerra, sempre per dins el bosc, ens menarà a l'ermita de Sant Pere de Graudescales.

6:00 Es recomana visita, per tractar-se una singular joia del romànic català.
Arribats aquest punt una pista ample sobre el riu d'Aigua d'Ora ens menarà fins

6:30 l'aparcament de Mas Sant Lleïr.
Un lloc ideal per refrescar-nos.

SERRA DE BUSA

Crónica personal
Data: 16 de maig de 2009
Per: Eva Cervelló

El nostre primer contacte ha estat aquest recorregut per la Serra de Busa i el cert és que la proposta ha valgut la pena. Hem pogut constatar que després d’un esforç sempre hi ha una recompensa. I en aquest cas, aquesta ha estat (a més d’un arròs de muntanya per llepar-s’hi els dits a mig camí) l’experiència de compartir un dia esplèndid amb una companyia fantàstica.

Hem caminat molt, hem suat la cansalada, algunes s’han cansat més que altres, hem rigut i hem creat un precedent que esperem serveixi per donat continuïtat a un projecte que ha nascut de forma espontània i que precisament per aquest motiu és ben probable que prengui més força de la que ens imaginem.













11 d’abr. 2009

Dames del Trekking: NOSALTRES !!!


Emma


Antònia


Eva


Laia


Marisa


Elisenda


Anna


Imma


Àngels


Dolors



Alejandra


Roser


Cati



Pili


Marta


Dàlia



Tessa


Núria


Lola




Rosa


Isabel












Empar