27 de set. 2009

Les Gorges de Salenys



Crónica personal
Data: 26 de setembre de 2009
Per: Laia Turu

Tot comença en la il•lusió.
La il•lusió d’un nou repte per les DAMES, una via ferrada!
Hem triat la via ferrada de les Gorges de Salenys, al Baix Empordà, dins d’un petit congost i molt a prop del mar. Aquesta és una ferrada molt adequada per iniciar-se en l’activitat.

L'Emma com que feia molts dies que l'esperavem ha volgut cel·lebrar la seva incorporació a les Dames, convidant-nos a una infusió de tarongina. Boníssima !!



La convocatòria ha estat la més exitosa en participació de totes les que hem fet, som ni més ni menys 15 DAMES disposades a mossegar la natura i passar un dia emocionant i divertit.

Com que això de les ferrades requereix uns certs coneixements tècnics i comporta algun risc, hem decidit una cosa important i extraordinària, avui ens acompanya un especialista en vies ferrades, en Jordi, ell ens farà de guia i conseller.












En Jordi ens mostra un lloc molt tranquil on podem esmorzar, al costat de la font de Panedes d’aigües ferruginoses, aquí aprofitem per equipar-nos amb els arnesos, els cascs i les cordes de seguretat.

















Ja som al peu de la ferrada, els nervis ens assequen la gola, les cames ens tremolen, ens mirem les unes a les altres, qui va primer?,

... vinga valentes endavant!

El primer tram, abrupte, ens impressiona,

>...però amb serenitat i els savis consells del nostre xerpa: “obriu-se de cames”, “ el dit gros per sobre”, superem la prova amb un èxit rotund.


Avancem gaudint d’un paisatge formidable i d’una companyia exquisida, fent atenció per això d’on posem mans i peus. En Jordi no para d’animar-nos, és fantàstic!







Esgarrapem la roca, la roca ens esgarrapa. El cable de vida, les preses, ponts tibetans, pons nepalís...un deliri!








La por del principi s’ha convertit en emoció, divertiment, riallades, acudits. Els vincles entre nosaltres s’han estret un xic més al poder compartir aquesta experiència única però que de ben segur repetirem.











Gràcies Jordi, comptem amb tu!

25 de jul. 2009

Prat de Cadí - Canal de Cristall - Prat d'Aguiló

Crónica personal
Data: 25 de juliol de 2009
Per: Elisenda Estany


Les Dames hem aconseguit una tercera fita i aquest cop de nivell!!!!
Estem contentes i satisfetes i la cohesió de grup augmenta per moments....
Aquest cop ens llevem a a les 5 del matí i disposades a arribar fins al final, sortim cap al Cadí.

Des de Coll de Pallers a Estana ens endinsem per un camí boscós cap a Prat del Cadí, un dels indrets de Catalunya més espectaculars. Un prat verd rodó amb el majestuós Cadí al fons. El dia ens acompanya i tot és brillant.
Ens dividim en dos grups des de Prat del Cadí: un cap a la Canal de Cristall i l’altre cap al refugi de Prat d’Aguiló pel tram dels collets.

Sota la roca de l'Ordiguer.



Anem seguint les fites de pedra... Molt ben senyalitzades.

La pujada cap a la Canal és atractiva per la bellesa del paisatge i per la imponent i abrupta tartera des d’on el Prat del Cadí es van fent més i més petit.

És una pujada amb molta pedra solta. Després de dues hores i mitja aconseguim arribar totes a dalt.

Un esclat d’alegria com a rebuda ressona en arribar una a una i haver aconseguir aquesta fita.

L’esforç ha valgut la pena. Les vistes són impagables, així com les sensacions: la Cerdanya a una banda i el Berguedà a l’altra, amb una visió del Pedraforca poc coneguda.

El Cadí enmig: una serralada especial, amb uns plegaments que la fan única. Seguim el GR per la Serra Cabirolera. Aviat entenem el perquè d’aquest nom, els isards i cabirols fan que el paratge sigui més autèntic. Al cel blau volen aus rapinyaires que sembla que vigilin les nostres passes.





Quants cabirols !!




La noia de la "pampa" fent repetxons... jejeje...




El Pedraforca, cara Nord.

Entre “rapatxó i rapatxó” anem fent camí cap el Pas dels Gosolans on trobem l’Andreas, un noi austríac que visita el nostre país i que ens ofereix un petit i sorprenent concert d’ocarina a més de 2.400 metres d’alçada.



L'Andreas, deleitant-nos amb un espontani i inesperat concert d'Ocarina. ;-))

El Pas dels Gosolans. Des d’aquest punt podem veure el Refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem després d’una baixada que s’endinsa de nou en paratges amb arbres, cavalls i vaques.




L'amic Andreas.

A les sis de la tarda dinem, amb gana i amb satisfacció de tot el camí fet. Encara ens quedarà la pista cap a Bellver de Cerdanya on ens recolliran els cotxes.

Pastura a Prats d'Aguiló.



L’altre grup que ha recorregut els collets i amb el que hem estat en contacte mental i telefònic per tal de seguir d’alguna manera juntes, ha gaudit d’un recorregut també preciós amb tornada a Prat del Cadí.



Un camí, el dels collets amb molts desnivells, tarteres, pujades i baixades...



"Glamour" al refugi de Prat d'Aguiló...



Arribem a casa a les 12 de la nit com la Ventafocs, però felices i satisfetes de compartir un recorregut meravellós amb una companyia tan fantàstica. Ens hem cansat, ens hem omplert de colors i d’olors i hem compartit conversa i hem rigut com mai.